RECUPERACIÓ DE L'ORGUE HISTÒRIC DE SANT JAUME

(publicat en el BERCA de setembre de 2005)

 

Fa ja uns mesos es sent pel poble que es va a recuperar l'orgue antic de la Basílica Parroquial de Sant Jaume. Perquè ens proporcione detalls sobre el projecte, ens posem en contacte amb el Rector D. José María Taberner.

 

Berca: Hem sentit que es vol recuperar l'orgue històric de Sant Jaume. ¿Què hi ha de cert en eixos rumors?

Rector: Veritat que així és. Farà quasi ja un any que es va convocar una Assemblea en la Parròquia per a informar de la idea a tots els que van voler assistir, que van ser unes 150 persones. Es van exposar els motius per a canviar l'orgue actual, es va projectar un audiovisual molt didàctic sobre el complex funcionament d'un orgue de tubs i D. Vicente Ros, Catedràtic d'orgue del Conservatori Superior de València, va presentar el projecte d'instrument que la Comissió tècnica havia definit com el més adequat per a les característiques de la Parròquia en que va ser batejat Joan Baptista Cabanilles, el músic més important del barroc espanyol.

El Sr. Alcalde, que va assistir a l'Assemblea, va animar a tots a col·laborar en una obra que, per la seua envergadura, serà un llegat que fem a les generacions futures.

Finalment, es va invitar a participar en les distintes comissions que estan funcionant per a portar el projecte avant i que fonamentalment són: la Comissió tècnica, l'econòmica i la de propaganda. Totes han tingut diverses reunions de treball en estos mesos i van posant en marxa el projecte, que en els seus començaments avança amb lentitud.

 

B.: Però ¿per què canviar si ja teníem orgue en l'església? ¿No li pareix una aventura arriscada i, en certa forma, innecessària?

R.: Per descomptat que és una aventura arriscada, però si no hi haguera “riscos” tampoc hi hi hauria avanços: científics, metges, obres emblemàtiques (com ho van ser en el seu moment les catedrals, per exemple) i, en definitiva, no hi hauria cap progrés.

Però vosté em preguntava per què canviar?. Mire, jo no sóc un especialista en música ni de bon tros en orgues de tubs, encara que m'agrada la música i m'agrada practicar-la.

He seguit en açò l'opinió dels experts. L'òrgan actual estava ja molt deteriorat, sobretot per efecte de la riuada. És cert que “sonava bé” per a acompanyar els cants de la Litúrgia, però només funcionaven uns pocs jocs d'un dels teclats, es quedaven sons enganxats i era difícil arreglar-ho perquè no es podia accedir a on estaven els tubs.

De fet no s'ha donat en ell cap concert, perquè els organistes no podien tocar en eixes condicions. I que esta carència cultural succeïsca a Algemesí, conegut a nivell mundial pel nostre paisà Cabanilles, era una limitació molt forta per al renom del nostre poble i les legítimes aspiracions culturals de la població.

 

B.: ¿I què es fará amb l'anterior instrument?

R.:  Eixe orgue va ser regalat íntegrament per la família del beato màrtir José Medes a la Parròquia,  pel que no es podia amagar sense més. Es va construir per OESA (Organería Espanyola S. A.) allà pels anys 50. En aquella època de postguerra els materials no eren molt bons, resultaven cars i difícils d'importar. El resultat va ser un orgue de mitjanes dimensions que ja ha complit el seu “cicle vital”, com molts dels construïts en aquella època i sense que hagen patit una riuada!

El taller d'organería que ens va a construir el nou, es fa càrrec d'aprofitar els tubs que puga (la resta del material està inservible) i amb ells fer un orgue xicotet, “de cor”, amb només un teclat manual i pedalero que s'instal·larà en la Capilla del Santíssim, en un lateral junt amb l'altar, i que pot servir per a les bodes, acompanyar els cants i tal vegada algun concert, amb partitures no molt exigents. A més l'estètica de l'instrument (o siga, els sons que té) és més pròpia del romanticisme francés del segle XIX que del barroc valencià, molt més ric en sonoritats distintes i més brillants.

S'han buscat altres solucions per a eixe orgue, inclús la seua venda a altres esglésies, però a ningú li ha interessat quedar-se amb ell.

 

B.: Ja és hora de què ens parle un poc del instrument que es projecta.

R.: D'acord, però breument. En una altra ocasió, i per boca més experta que la meua, crec que caldria donar una explicació més detallada de tota l'envergadura del projecte de recuperació.

Es tracta de construir un orgue que connecte històricament amb el magnífic instrument que, en segles passats, hi havia a Algemesí i del que desgraciadament només queda la “cara baix l'orgue” que era el pis de la tribuna que estava a la vista del públic. Si el pis era així ¿com seria el conjunt de l'instrument?

No es tracta de copiar-ho, entre altres coses perquè no tenim dades exactes de la seua composició, sinó de fer un instrument que s'assemble als originals de l'època i que reproduïsca les sonoritats que tenien els orgues barrocs mediterranis del segle XVIII i dels que encara es conserven alguns exemplars.

Serà un instrument mitjà-gran, amb tres teclats manuals i pedalero, amb un poc més de 50 jocs (sonoritats distintes) però no sols limitades al barroc, sinó que es vol que en ell es puga interpretar pràcticament la literatura organística de tots els temps.

No serà de proporcions externes molt gran, perquè no hi hauria lloc suficient per a instal·lar-ho ja que es muntarà on l'anterior, que és el lloc històric en què estava l'antic orgue barroc. Però per nombre de jocs (veus distintes) seria en estos moments el segon de la Comunitat Valenciana, per darrere del gran orgue Cabanilles dels jesuïtes de València, i amb alguns jocs més que el del Palau de la Música de València.

Em compromet que, en una pròxima entrevista, li puga donar més detalls que em proporcione algun especialista.

 

B.: Per tant si li pareix, deixarem per hui l'entrevista en este punt. Així ens podrà donar tots eixos detalls i respondre a moltes altres curiositats que tinc sobre el tema, i no és la menor d'elles el tema del finançament.

El projecte és magnífic, el moment actual pareix molt adequat per a dur-lo a terme i no quedar-nos per darrere d'altres poblacions que estan realitzant actuacions semblants. Però serà difícil costejar un projecte de tanta envergadura…

Esta serà, si li pareix, la meua primera pregunta de la pròxima sessió.

Encara que, per a concloure esta primera conversa, he de dir-li que m'ha entusiasmat la idea i la seua visió del futur. Amb tota seguretat que el nostre paisà Cabanilles ha de sentir-se molt orgullós dels seus veïns d'Algemesí.

Seguirem un altre dia.