ENTREVISTA A JOAN BTA DÍAZ, ORGUENER I UN DELS CONSTRUCTORS DEL NOU ORGUE DE LA BASÍLICA

Després d'un període de silenci mediàtic al voltant del nou orgue de la Basílica de Sant Jaume d'Algemesí en el que s'han realitzat concerts d'orgue per part de la família Marista en l'orgue restaurat de l'esglèsia i altres tipus d'actuacions musicals organitzades per l'IMCA i l'Ajuntament, el nostre benvolgut Diego Ramon i Lluch (un dels principals promotors i mecenes d'aquest projecte) ens ha deixat amb la responsabilitat d'un projecte que ha de quedar per a les generacions futures, s'han publicat una sèrie de fullets informatius i cartells per a la difusió del projecte i altres esdeveniments que han anat ocorreguent en tot aquest temps, volem continuar informant de la tasca que s'ha fet i es continúa fent. Per a aixó, hem entrevistat a un dels constructors de l'orgue, Joan Bta Díaz (de l'empresa Berenguer&Díaz, orgueners), perquè ens explique alguns detalls de l'instrument.

E: Primer de tot, voldríem que ens explicares d'una manera no excessivament tècnica (però entrant en detalls), en què consisteix el projecte del nou orgue?

JB: Bé, el projecte en sí consisteix en dotar a la Basílica d'un instrument, un orgue en aquest cas, molt complet que aprofite per interpretar qualsevol tipus de música, que tinga els recursos tècnics més avançats de la nostra època i finalment que complesca la seua funció litúrgica, que és un dels punts importants de l'orgue en l'Esglèsia.

El projecte és un projecte ambiciós, que ve avalat per tota la tradició cultural musical que té Algemesí i pel fet que Cabanilles, músic universal conegut per tot arreu, en totes les càtedres d'orgue, nasquera ací.

Fins ara, després de perdre l'instrument original en guerra, no ha hagut un instrument que donàs les prestacions per interpretar adequadament la música de Cabanilles. L'orgue que es contruí a meitats del segle passat ja estava fracassat, perquè els sistema que tenia era un sistema electro-pneumàtic que tècnicament té una caducitat i que ja havia complit sobradament. La seua renovació, si s'hagués optat per continuar amb la mateixa tecnologia, hauria suposat una despesa major. Per tant, la idea és tornar a un instrument en el que es puga interpretar qualsevol tipus de música fins al segle XXI, des de música del Renaixement i Barroc, fins al simfonisme noucentista, i per supost música contemporànea.

E: Val, aleshores quines particularitats tècniques tindrà aquest orgue?

JB: En quant a característiques, a grans trets, és que és un instrument de tracció mecànica, és a dir que des de la tecla que toca l'organista fins a la vàlvula que obri la manxa que dóna l'aire per a fer sonar els tubs (flautes, trompetes, ...) és un sistema mecànic. Aquest és un dels sistemes més antics i perdurables que existeixen, i no per antic és pitjor ans al contrari, tenim exemples de fa més de 300 anys que si no s'ha sigut dolent i no s'ha fet malbé continuen encara funcionant. Respecte a la part de tracció dels registres, el sistema mecànic és simple, de manera que quan per exemple un ratolí rossegue i trenque una peça, aquesta es pot copiar i reposar enlloc de demanar-la a Alemània o Anglaterra, ja que solen ser de llautó o de fusta. Ací la consola o teclat de l'orgue, que s'anomena 'en finestra', estarà de cara a l'orgue al contrari que en el orgue que teníem abans que tenia separat la tuberia i els teclats, de manera que funcionava gràcies a unes conexions electro-pneumàtiques.

Els registres, que són els botons que te l'organista als costats per donar diferents coloratures al so de l'orgue, seran de tracció eléctrica, és a dir que estaran controlats per mig d'un ordinador que permetrà fer canvis de registres més ràpidament i permetrà exprimir al màxim les possibilitats de l'orgue a l'hora d'interpretar música més actual. Al principi l'orgue acompanyava la veu, amb orgues xicotets, en la música coral feia imitació i fins i tot la substituia.. Després, a principis del XX, els compositors volgueren que l'orgue imitara fins i tot una orquestra sencera. La diversitat de recursos expressius de l'orquestra imitada per un orgue fa necessària la presència de dos registradors (persones que canvien registres), aquest fet es podria substituir per aquest ordinador per canviar els registres com a un recurs útil per facilitar la registració, d'aquesta manera l'organista tindria més llibertat per a la improvisació, i també com una llicència a la modernitat, així com el motor per a proporcionar l'aire.

La consola constarà de 3 teclats manuals, amb una extensió de C a G de 56 tecles cada teclat, a més tindrà un pedalier, un teclat de 32 tecles per tocar amb els peus, amb la qual cosa es podrà tocar tota la música escrita per a aquest instrument.

La funció de cada teclat va lligada a cadascuna de les parts de orgue, per exemple el primer teclat va lligat a la part anomenada "cadireta", que es una reproducció de orgue en xicotet que está al front de la façana principal (vegeu en la figura la part més exterior de l'orgue). Aquest primer teclat té una altra cadireta interior dins de l'orgue que s'anomena "cadireta de ecos" (l'eco és una resposta retardada), la tuberia de la qual està tancada dins d'una caixa interior que pot obrir-se o tancar-se a voluntat de manera que si s'exposa un tema amb un teclat, es pot respondre amb la "cadireta d'ecos" oberta o tancada segons es vulga fer la resposta de més prop o més lluny. Aquest és un recurs que tenen tots els orgues barrocs ibèrics grans. Aleshores estem parlant d'un primer teclat que ja té un orgue exterior i un interior.

El segon teclat correspon a l'orgue major, que és el que més sona, que té més explendor i amb una major riquesa harmònica.

Finalment tenim el tercer teclat que té associats els registres expressius i de batalla. Per una banda podrà fer sonar una tuberia que està dins d'una altra caixa i que està feta i harmonitzada per fer música romàntica, a partir de mitjans del segle XIX. Amb aquest teclat expressiu es tindrà la possibilitat de fer crescendos i diminuendos de manera que la imitació de l'orquestra ja és completa. Tots els registres associats a aquest teclat estan dins de la caixa i aquesta té una mena de persianes venecianes que s'obren i se tanquen per fer els recursos expressius que hem dit. La tuberia que hi ha dins d'aquesta caixa té registres tímbricament més dolços, entre ells podem anomenar registres com l'oboè, la veu humana, la veu celeste, etc. Al mateix temps, com aquesta part expressiva no se toca al mateix temps que la de batalla, en el nostre cas, hem inclòs en aquest teclat una secció que farà sonar tota la batalla. La batalla és una part importantíssima en els registres de l'orgue barroc ibèric, de creació exclusiva en la Península Ibèrica (es pensa que nasqué en Lusitania - Portugal). Aquest recurs està justificat perquè la forma natural de tocar una trompeta és de manera horitzontal o de batalla (cap al front). Aquest registre té una sonoritat molt característica degut a la seua semblança a la trompeta, que perquè siga més explendorosa es fica a l'exterior produint una potència acústica considerable. L'afinació de la batalla és molt fàcil, ja que està molt a la mà, però d'altra banda també se sol desafinar prou. En el nostre projecte, s'ha dotat d'una trompeteria de batalla prou rica, s'han ficat tres registres i mig. A banda també s'ha ficat altres registres de trompeteria a l'interior de l'orgue (trompeta real) que es pot aprofitar per tocar música organística centreuropea. Aquest és un capítol importantíssim per tindre en compte en el projecte.

La disposició de registres es féu de manera consensuada amb la comissió tècnica de la Basílica de Sant Jaume, de la qual formaven part entre d'altres el nostre benvolgut mestre Diego Ramon i Lluch i el professor Vicent Ros, i es projectà un orgué al nostre criteri molt ambiciós. D'altra banda, tots aquests registres calia integrar-los en un espai limitat, per la qual cosa s'hagué d'eliminar dos o tres registres, però aquest fet no afectarà a l'explendorositat del nou orgue. En l'espai on integrem aquest orgue hi havia dos teclats i manxes que actualment es substitueixen per l'efecte dels motors.

Amb tot açò, tenim dibuixat el que serà l'orgue en sí, a banda es farà un balcó tal com estava antigament. Exteriorment la vista de l'orgue tindrà un cos xicotet, la "cadireta", que es ficará en el balcó i després es veurà el cos superior que comprén la façana principal i tota la batalla. Com antigament, el balcó tindrà una capacitat limitada, però sí que hi cabran uns quants cantaires o instrumentistes.

En quant a materials, la tuberia tindrà tubs que estaran fets en fusta i altres estaran fets en metall. Els de fusta estaran fets amb pi, abet i roure, ja que són fustes molt durables i que sonen molt bé. I en quant a les metàl·liques, tota la tuberia de façana, principals i trompetes que estaran fetes amb un al·liatge d'estany, del 75 al 80 %, i de plom, entre el 25 i el 20%. Per als registres amb sonoritats més suaus com els nasards, violons, corneta, ... se sol ficar una mescla al 50% d'estany i plom. Més del 50% de plom no solem ficar perquè quant menys estany el tub es torna més feble, de fet hi han orgues antics que tenien molta tuberia de plom i eixos tubs acaben durant poc, i clar una obra d'aquestes ha de durant bastant, al menys que generacions futures el puguen gaudir.

E: Aleshores, de quants tubs estem parlant?

JB: En la disposició de registres que hi ha ara, que són uns 54 registres, estem parlant exactament de 3201 tubs.

E: En quant a grandaria i capacitat, en quins orgues es podria comparar el nostre orgue?

JB: En la província de València seria el segon orgue en grandària. El primer és l'orgue Cabanilles de la Esglèsia de la Companyia de Jesuites de València. Aquest orgue ocupa pràcticament tot el cor, en el nostre cas la proposta és diferent perquè ens hem de restringir a un habitacle que té unes determinades dimensions, és per això que no pot disposar de més registres.

E: Quin ha estat el procés de contrucció de l'orgue i en quina fase es troba?

JB: Actualment, el procés es troba en una fase prèvia a la signatura del contracte del que s'exposà en el concurs de projectes que guanyàrem. Aquest projecte suposava imaginar tot l'orgue finalitzat. Segons les nostres converses amb el rector de Sant Jaume, en passar Pasqua ens reunirem per parlar del tema. De tota manera, cal esperar a que l'arquitecte realitze les cates pertinents per veure la distribucions de pesos en el de l'habitacle i a més treure les vigues per a montar la balconada, ja que l'anterior orgue tenia vigues de fusta i foren serrades quan es contruí l'orgue d'OESA. També s'aprofitarà la 'careta de l'orgue' antic.

E: Per finalitzar, ens agradaria saber quan estarà finalitzat i quan serà el concert d'inauguració?

JB: M'agrada que em faces aquesta pregunta, perquè tenint en compte que Cabanilles nasqué en 1644 i morí en 1712, aleshores jo trobe que l'any 2012 serà un any fantàstic, no per a tocar l'orgue, sinò per presentar l'orgue i fer una gran festa del nostre compositor universal, però no a nivell de la Comunitat, ni nacional, sinò inclús a nivell internacional. Per suposat l'orgue s'acabarà prou abans, segons es complesquen els plaços pensem que entre 2008 i 2009 pot estar enllestit.

E: Aleshores esperem que així siga, poder gaudir-lo ben promte, i en 2012 esperem poder escoltar-lo en les celebracions del 300 aniversari de Cabanilles. Moltes gràcies per la teua atenció.

JB: Gràcies a vosaltres.

La Comissió