RECUPERACIÓ DE L’ORGUE DE LA BASÍLICA PAS A
PAS
Anem pas a pas. Encara que voldríem que foren més ràpides, les etapes van acomplint-se com cal. El primer pas va ser el desmuntatge de l’orgue per deixar buit
el lloc per a que l’arquitecte començara a treballar per tal d’acondicionar l’emplaçament i fer la tribuna en la que es col·locarà
la tarima amb la “cara
baix l’orgue” que actualment està en el cancell de la porta de la capella de
Aquest fet alçà
molts comentaris entre la gent que veia la destrossa que omplia els contenidors. Hem d’estar tranquils:
res no s’ha destruit. Tan sols s’ha retirat
el material que era del tot inservible. Inclús alguns fusters
es sorprenien de la baixa qualitat de la fusta.
Però ¿per què
era inservible? Perque l’orgue
ha de millorar-se passant d’un sistema electromagnètic a un
sistema mecànic. Ho expliquem
breument: Als anys quaranta es volgué aplicar la electricitat a l’orgue perque s’estalviava molt de material i
es pensava que millorava la
resposta immediata del teclat. Però el retard era molt evident. Recordem quan Montserrat Torrent (mestra de mestres organistes) donà un concert en la nostra basílica:
patí molt i només pogué “defensar les notes” com ella mateixa ens deia.
La transmissió del teclat a l’orgue ha de ser mecànica, és a dir, manual: al fer pressió sobre la tecla un mecanisme molt manyós de fils d’aram i fustetes obri el pas de l’aire i fa sonar el tub. Són molts
milers de peces les que s’han
d’acoblar i això significa molta mà d’obra,
però el resultat és un sistema segur, immediat, ferm i molt durable.
En l’orgue pneumàtic els electroimants van envellint-se i es cremen i substituir-los
es cada vegada més difícil:
tots hem tingut algún problema amb electrodomèstics i ens han donat la solució: “millor comprar un
altre”.
L’orgue funcionava en un vint per cent.
Encara que hi ha gent que
comenta lo bé que sonava. I
potser tinga raó, pero ¿s’enrecorda de com sonava quan era nou? I ¿queda algú que puga recordar com sonava el que es va destruir en la guerra?
Dels 16 jocs funcionaven actualment només 4 i sense garanties. Però no hem de considerar ignorants als orgueners
d’abans que pensaven en millorar els orgues,
però si un orgue ha de
durar almenys trescents anys, pensem que erraren el camí. ¿Podem imaginar un citroën dos cavalls amb elevallunes elèctrics? Podria ser un cas semblant: sempre
serà més segur tindre maneta per tancar les finestres.
I dels tubs i
|
Consola de l’orgue renovat |
Tubs vells reharmonitzats |
|
Mecanisme entre el teclat i els tubs |
Secret per als tubs |
