De quina experiència d'Església partim?

No poden entendre l'Església per si mateix sense Jesucrist. Jesucrist és sagrament de l'amor del Pare. El Pare ha enviat Jesucrist al món. L'Església és sagrament de Jesucrist. Com el Pare ha enviat Jesucrist, així també Ell ha enviat l'Església.
Per tant, qualsevol reflexió sobre l'Església ha de partir de Jesucrist i del seu Evangeli.
Al mateix temps l'Església no pot oblidar que ha estat enviada al món per Jesucrist amb una missió: la d'anunciar l'Evangeli. Fins i tot és important aquesta missió que no és accessòria, sinò que forma part de l'èsser de l'Església. L'Església no ho és si no anuncia l'Evangeli.
L'Església, com Crist mateix, està encarnada en el món i viu en el seu moment històric. Encara que no és del món, està enmig del món com un misteri i com una societat visible al mateix temps.

"Procedent de l'amor de l'etern Pare, fundada en el temps per Crist Redemptor i reunida en l'Esperit Sant, l'Esglésía, finalitat salvadora i escatológica, que només pot ésser plenament realitzada en el regle futur. Però ella ja és present en aquest món, aplegada d'homes, és a dir, de memòries de la ciutat terrenal, cridats a formar ja en la historia de la humanitat la família dels fills de Déu, que ha de créixer constantment fins al retorn del Senyor. Unida, certament, per raó dels bens celestials i enriquida d'aquests mateixos bens, aquesta familia fou per Crist «establerta i organitzada en aquest món com una societat» i dotada «de mitjans addients d'unió visible i social». Així, l'Església, «grup visible i comunitat espiritual», camina amb tota la humanitat i participa de la mateixa sort terrena amb el món i és com el llevat i semblant a l'ànima de la societat humana, que ha d'ésser renovellada en Crist i transformada en família de Déu." (GS 40)

Sóm hereus d'una preciosa tradició de fe i vida cristiana en la nostra ciutat que ha anat cristal·litzant al llarg dels segles en les moltes iniciatives d'indole catequètic i caritatiu que ha tingut la nostra parròquia, així com en la profunda fe del nostre poble que s'ha manifestat en l'estima i afecte que sent per les "coses de Déu", l'amor a la Verge, i les nombroses vocacions sacerdotals i religioses que d'entre nosaltres el Senyor ha tingut a bé suscitar.
Durant les últimes décades la nostra Parróquia ha participat en els esforços i il·lusions de l'Església Universal i Diocesana per dur a la pràctica la doctrina del Concili Vaticà II, renovant-se en les seues institucions i instant als fidels laics a una major participació en les tasques eclesials des de la seua responsabilitat com batejats presenta en els assumptes del món.
El Sínode Diocesà convocat per l'Arquebisbe D. Miguel Roca en 1980 va suposar unir oracions, reflexió i treball en un "moviment de renovació en el qual es convidava a participar a tot el poble cristià". L'esforç i treball d'aquells set anys va cuallar en les Constitucions Sinodals promulgades pel mateix Arquebisbe en 1987.
Per tant, será el Concili Vaticà II, els documents posteriors del Magisteri i les Constitucions Sinodals la font més pròxima per entendre la nostra identitat i la nostra missió com Església.