Un instrument que ens ajude a avivar l’esperit

Els creients estem cridats a viure l'esperança i a ser signe d'esperança enmig del nostre món. Si ens miren a nosaltres mateixos experimenten sovint la nostra pròpia debilitat i les nostres mancances: les enveges, els egoismes, la comoditat, les ganes de tenir sempre la raó, el pensar massa en els propis interessos i massa poc en els altres, el desentendre's de col·laborar a fer un món més humá, una societat més justa.
En l'interior de la nostra Esglèsía observen les mateixes deficiències; en el nostre món les mateixes incoherències. I davant aquesta situació personal, eclesial i social els creients, l'Església, estem cridats a viure l'esperança.
I l'esperança la tenim posada en Déu. Déu que ve al nostre encontre en Jesús. Ell és l'únic que dóna solidesa plena a les nostres vides i a la de tots els homes.
Cap a Ell, cap a la plenitud del seu amor, s'encamina la nostra vida, de vegades tan pobra, de vegades tan plena de bons anhels. Qualsevol projecte, qualsevol pla, qualsevol programació no és més que un mitjà, tan sols un mitjà!, que ens recorda constantment que vivim en camí, sense aturar-nos, anhelant de tot cor que Déu ens acompanye, ens agafe de la mà i ens ensenye a viure del seu amor.